Preparem l'últim combat

No vull ser més que ningú
vull que fem el camí junts
no tornan'ns a equivocar
preparem l'últim combat!

Plantem cara a l'utopia!


Perquè el poble unit mai serà vençut!
Unim-nos, tenim el mateix objectiu.
És absurd lluitar com si estiguesis sol
Prepara't per acceptar altres formes d'arribar
a l'utopia desitjada per un moviment actiu.

Lluita per destruir l'utopia i convertir-la en realitat
I recroda, no estàs sol, deixa't ajudar
Entre tots aconseguirem un futur millor,
però mai amb lluites que no van enlloc,
les lluites entre el poble que vol la llibertat.

Preparem-nos per combatre
qui realment és l'enemic,
prepararem l'últim combat!!

La gran notícia

Després de la gran tensió que haviem viscut els dies anteriors, per fi havia acabat tot, i havia acabat bé, inmillorablement. Per fi tota la nostra lluita donava els seus fruits. Aquell dia de primavera tot era felicitat. Tots estavem contents com mai a la nostra vida. Haviem aconseguit el nostre principal objectiu. Havia costat suor i llàgrimes, però s'ho valia.
Eren les vuit de la tarda quan vam saber la notícia. Estavem tots junts pendents dels resultats...i gran va ser la nostra alegria quan vam veure que el Sí guanyava per un 51%! Al saber-ho tot va ser festa, la festa d'haver aconseguit el que tants anys havíem estat desitjant. Em vaig emocionar en veure l'ambient del carrer, amb totes les banderes onejant. Jo ja no estava per saltar i beure com feien els joves, però l'alegria m'envaia. A partir d'aquell moment tot seria diferent. Tot canviaria a millor, estava segura. Per fi erem lliures, i ho erem gràcies a l'esforç i conscienciació de tot el poble català. Les senyeres ja podien onejar sense l'estel a sobre perquè la lluita havia finalitzat. Ara només quedava organitzar-ho tot bé, però seria fàcil ja que no teniem ningú que ens impedís fer les coses a la nostra manera, la que volíem la majoria de catalans.
A partir d'aquell dia, tots els 23 d'abril serien festa, i no només per ser Sant Jordi, sinó també perquè el de l'any 2057 va ser el dia de la proclamació d'un Estat Català independent que duraria segles.


A veure si el que jo auguru es fa realitat i l'any 2057 som independents. Jo lluitaré per que així sigui.

Visca Catalaunya!! II*II

Sense paraules...

Tot i haver passat tota la tarda junts ara, tots dos sols a casa seva, la situació era estranya. Vam intentar parlar amb normalitat, però les paraules no sortien amb gaire fluïdesa. Realment estàvem nerviosos.
De sobte vaig notar com la seva mà acaronava la meva. Jo el vaig respondre amb el mateix gest. Aleshores vaig saber del cert que tot podia ser. El que sempre havia desitjat estava a punt de complir-se.
Ens vam apropar més l'un a l'altre i els nostres llavis es van tocar suaument. Llavors ens vam fondre en un intens i llarg petó...En aquell moment tot va desaparèixer del meu cap, només existia ell i jo.
Més tard, no sé ben bé com vam acabar junts al seu llit. Ens vam anar despullant mentre ens fèiem dolços petons per tot arreu. Els nostres cossos nus es tocaven i les nostres mans acariciaven el punt de més plaer de l'altre.
Tot va acabar en l'eclosió extrema, el punt final, el més desitjat.
Després del gran plaer una dolça son ens va envair i molt junts ens vam adormir.
Havia estat perfecte, com en el millor dels nostres somnis...

Ben entrat el dia em vaig despertar. Va ser un despertar agradable. Em sentia feliç de ser al costat d'ell i d'haver intimant d'aquella manera. Aleshores ell també va obrir els ulls, ens vam mirar dolçament i ens vam fer un petó fugisser seguit d'un altre de més llarg. Els nostres llavis es tornaven a fondre com havien fet moltes vegades aquella nit.
Després d'aquells moments de somni tot em semblava més bonic. No hi havia res de dolent, no podia haver-ho.

Pau Alabajos i els músic furtius

Desprès de molt de temps de silenci torno a actualitzar el bloc. Espero que no estigui tan ocupada els propers dies i pugi actualitzar-lo més sovint.

Per començar us he de recomanar un altre grup valencià. És Pau Alabajos i els músics furtius. Els vaig descobrir fa poc en escoltar una de les seves millors cançons, Cançó explícita. La lletra és molt maca (us la poso a sota) i la música també. Les seves cançons són melòdiques, però no pas avorrides. Toquen instruments de cambra (violí, piano, etc). A mi m'encanta aquest grup. Si voleu més info : www.paualabajos.com Al seu web trobareu tot el que vulgueu saber d'aquest cantant i els seus músics.

Com he dit abans, aquí va la lletra de Cançó explícita:

CANÇÓ EXPLÍCITA
Música i lletra: Pau Alabajos

i apaga la llum
i tanca els teus ulls
i escolta el silenci
de l’habitació
i no tingues por
no et pense fer mal
només vull recórrer
la pell del teu cos
però no alces la veu
no faces soroll
no tinc altra forma
de dir-te el que sent

i et bese en el coll
molt a poc a poc
et toque els cabells
amb la punta dels dits
i et sent respirar
molt ràpidament
serà que et mossegue
amb tendresa els mugrons
i comence a baixar
a baixar i a baixar
i observe com s’obri
el teu sexe latent
ja estic dins de tu
habite el teu cos
i et bese en la boca
fanàticament

Què us sembla la cançó?? :P

Vinga, a promocioar la música en valencià! Si les televisons i la ràdio no ho fan, ho fem des d'Internet!

Sant Gatxo

Després de 15 dies sense escriure em decideixo a tornar a fer-ho...

M'he inspirat en escoltar unes cançons de Sant Gatxo, un grup de rock alternatiu (al meu entendre...) de la Vila Joiosa (Marina Baixa, València). [Per a més info del grup: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Gatxo www.santgatxo.com]

Doncs bé, un amic em va passar unes cançons i m'han agradat, sobretot les lletres, molt reivindicatives. La lletra de la cançó Somni és genial! Parla d'un somni, el somni més bonic...és semblant al que vaig escriure fa un temps en aquest bloc (Un dia vaig somiar...) Tan de bó es faci realitat alguna cosa... Us poso la lletra:

Hui m'he trobat un bon amic i m'ha dit que ja tenia lloc per a dormir,
he encès la televisió i no he vist fam ni misèria en el tercer món.
No quedaven estats que torturaven ni empreses maltractant els treballadors,
no hi havia incendis provocats ni gent matant-se per la religió.
Hui he vist com els magrebis ja no necessiten pastera per a vindre ací,
que ja no queden presons i la terra és repartida entre els camperols.
Que la premsa ja no distorsionava i el govern no tancava cap redacció,
ja no olia en cap lloc a policia ni a nazis ni a integriste de cap color.
Hui he tingut el somni més bonic, llàstima que ja no puga continuar dormint
i qui sap si també podré demà despertar-me amb tantes ganes de seguir
lluitant.

Una altra que m'agrada molt és la de Contracorrent. Us poso les frases que més m'agraden:

Obre la ment, tria el que et demane el cor.
Actua sempre amb convicció.
Que ningú parle en el teu nom! Ja has perdut prou il·lusions
Aprèn a anar contracorrent, veuràs que no ets el primer.
No acceptes mai un "perquè sí"
Afronta la vida amb imaginació perquè mai no et falte una motivació.
Sempre al peu del canó!!

En resum, us recomano aquest grup i...a seguir lluitant pel que volem!!

Any nou, govern nou

Tot just fa un mes que ha acabat un any complicat políticament. Unes eleccions anticipades han marcat el 2006. No han estat gens fàcils. Amb els resultats hi ha hagut, com en tot, descontentament, així com també alegria que es configurés un govern d'esquerres. Però és un govern d'entesa, és a dir, sense majoria absoluta de cap partit cosa que ha provocat i pot seguir provocant disputes fins i tot dintre del mateix govern.

Hi haurà gent que pensarà que ERC no ha fet bé pactant amb ICV i PSC perquè creuen que només ho ha fet pel poder. Però la realitat es veurà més endavant quan es faci política pel poble i vegin que el pacte ha sigut una estratègia per arribar a aconseguir, a llarg termini (confiem que no gaire llarg) l'autodeterminació per Catalunya.. Perquè com pot un partit fer avançar un país si no és governant? Així doncs que ERC restés a l'oposició no era una bona opció. Amb l'Entesa es faran polítiques socials que intentaran fer progressar el país encara que no tant com ens hagués agradat ja que cada partit del govern para una mica l'altre.

Si bé és veritat que l'independentisme sembla que s'hagi deixat una mica de banda; no es pot pretendre que de cop PSC i ICV estiguin a favor de la independència del nostre país. Però ERC i JERC seguirem lluitant per la llibertat del poble català.

Durant aquest any de prova del nou govern les JERC seguirem lluitant per uns Països Catalans independents i socialment justos i esperem poder fer-ho plenament tant des del govern com des del carrer.

Ara i sempre lluitem per la terra!

Test

Per Internet s'està fent un test que es aquest. M'ha fet il·lusió respondre'l. Aquí el teniu:

1. Coses que vols veure/fer abans d morir:
Veure Catalunya independent.
Visitar tots els racons dls països Catalans..xD
Escriure un llibre

2. Coses que més dic:
Company!
Jerc xD
xD
De fet

3. Coses que no sé fer:
Estar amb un noi a soles i no posar-me nerviosa...(sobretot si m'agrada...però si no, també)

4.Coses que m'encanten:
Escoltar música (preferentment la gossa sorda) mentre camino
La gossa sorda i Obrint Pas
Estar d bon rotllo amb els amics i coneixer nova bona gent.
Tot el que tingui a veure amb la lluita per Catalunya o PPCC.
Tajar-me al Tio Canya...xD

5.Coses que detesto:
La gent q em parla en castellà sabent perfectament català
La gent q se m'enganxa i es pesada
Els fatxes o espanyolistes.

6. Coses felices que m'han passat:
Les més felices són les petites coses i saber que encara tens molta vida per endavant i més coses felices per viure, sobretot nosaltres els joves.
Però en concret...
La 1a vegada q em vaig liar am un noi
El CAS 2006 al palau st jordi (el meu primer concert)
El partit Catalunya-Euskadi, que va ser la 1a i última vegada que he anat al Camp Nou (600.000 persones cridant independència a la vegada, k gran!)
La Manifestació Som una Nació del 18 d febrer.

En general, sóc gairebé del tot feliç. Només em falten dues coses per ser-ho totalment: PPCC lliures i independents i l'amor de la persona que estimo...