La gran notícia

Després de la gran tensió que haviem viscut els dies anteriors, per fi havia acabat tot, i havia acabat bé, inmillorablement. Per fi tota la nostra lluita donava els seus fruits. Aquell dia de primavera tot era felicitat. Tots estavem contents com mai a la nostra vida. Haviem aconseguit el nostre principal objectiu. Havia costat suor i llàgrimes, però s'ho valia.
Eren les vuit de la tarda quan vam saber la notícia. Estavem tots junts pendents dels resultats...i gran va ser la nostra alegria quan vam veure que el Sí guanyava per un 51%! Al saber-ho tot va ser festa, la festa d'haver aconseguit el que tants anys havíem estat desitjant. Em vaig emocionar en veure l'ambient del carrer, amb totes les banderes onejant. Jo ja no estava per saltar i beure com feien els joves, però l'alegria m'envaia. A partir d'aquell moment tot seria diferent. Tot canviaria a millor, estava segura. Per fi erem lliures, i ho erem gràcies a l'esforç i conscienciació de tot el poble català. Les senyeres ja podien onejar sense l'estel a sobre perquè la lluita havia finalitzat. Ara només quedava organitzar-ho tot bé, però seria fàcil ja que no teniem ningú que ens impedís fer les coses a la nostra manera, la que volíem la majoria de catalans.
A partir d'aquell dia, tots els 23 d'abril serien festa, i no només per ser Sant Jordi, sinó també perquè el de l'any 2057 va ser el dia de la proclamació d'un Estat Català independent que duraria segles.


A veure si el que jo auguru es fa realitat i l'any 2057 som independents. Jo lluitaré per que així sigui.

Visca Catalaunya!! II*II