Sense paraules...

Tot i haver passat tota la tarda junts ara, tots dos sols a casa seva, la situació era estranya. Vam intentar parlar amb normalitat, però les paraules no sortien amb gaire fluïdesa. Realment estàvem nerviosos.
De sobte vaig notar com la seva mà acaronava la meva. Jo el vaig respondre amb el mateix gest. Aleshores vaig saber del cert que tot podia ser. El que sempre havia desitjat estava a punt de complir-se.
Ens vam apropar més l'un a l'altre i els nostres llavis es van tocar suaument. Llavors ens vam fondre en un intens i llarg petó...En aquell moment tot va desaparèixer del meu cap, només existia ell i jo.
Més tard, no sé ben bé com vam acabar junts al seu llit. Ens vam anar despullant mentre ens fèiem dolços petons per tot arreu. Els nostres cossos nus es tocaven i les nostres mans acariciaven el punt de més plaer de l'altre.
Tot va acabar en l'eclosió extrema, el punt final, el més desitjat.
Després del gran plaer una dolça son ens va envair i molt junts ens vam adormir.
Havia estat perfecte, com en el millor dels nostres somnis...

Ben entrat el dia em vaig despertar. Va ser un despertar agradable. Em sentia feliç de ser al costat d'ell i d'haver intimant d'aquella manera. Aleshores ell també va obrir els ulls, ens vam mirar dolçament i ens vam fer un petó fugisser seguit d'un altre de més llarg. Els nostres llavis es tornaven a fondre com havien fet moltes vegades aquella nit.
Després d'aquells moments de somni tot em semblava més bonic. No hi havia res de dolent, no podia haver-ho.