Un dia vaig somiar que la llibertat només acabava allà on comença la dels altres; que cap estat imposava res sobre cap poble; que la gent vivia en pau; que no hi havia desigualtats; que tothom era feliç.
Vaig somiar també que el nostre país era lliure; que ningú anava en contra de ningú; que tothom s'havia unit per fer tot això possible.
Vaig somiar que ja no calia reivindicar res, que ja no calia l'estelada perquè s'havia aconseguit l'objectiu; que tot s'havia aconseguit.
Però vaig despertar; vaig sortir al carrer i vaig veure la realitat. Només havia sigut un simple somni...o potser no. Calia seguir lluitant, al final s'arribaria al que sembla una utopia.
I ara penso: segur que algun dia els meus somnis es faran realitat, els somnis de molta gent. Quan, no ho sabem, però tard o d'hora ho aconseguirem.
No ens donem mai per vençuts! El món es pot arreglar i la nostra situació també. Per això cal seguir lluitant. Units ho aconseguirem!
Visca la terra! Lliure!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Un somni.. tot son somins pero al final els somnis es fan realitat.. jo aquest somni també el tinc viure en un pais llire... no subordinat am ningu.. si servia ha pogut pq naltus no? pero uno cosa hem de tenri clar, que els espanyols ni dingu ens dunara el que volem sino que ho harem d'agafar. Visca els paissos catalans lliure i espro que totes les nacions uqe vulguin siguin lliure.. vagi be!!! ifins diabte que be! eejej
"L'única lluita que es perd, és la que s'abandona". "En la lluita constant, vacil·lar és fracassar". "Totes les causes tenen defensors, però Catalunya només ens té a nosaltres".
Bona nit, i recordem que nosaltres podem fer que els somnis deixin de ser-ho.
Publica un comentari a l'entrada