No vull una pàtria gran
ni una pàtria mitjaneta,
que la vull ben menudeta.
Conèixer-la de pam a pam
i estimar-la sencereta.
[...]
Eixa pàtria que jo vull,
eixa pàtria és la que tinc;
la pàtria dels meus amics,
la pàtria del meu orgull.
I aquí vull viure i morir.
Escrit per Desideri Lombarte, el meu tiet, que una malaltia se'l va endur.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
ola quina "" poesia mes maca.."" pastima lo de tun tiet.. u sentu molt.. ara si un setmaneta.. x vurens jej vagi be (K)
Aquell futbolsite.. es el pilot del cul parlo.. el que pasa es que tb li agrada el futobl.. jej i com que he trobat auqesta foto.. pos fico aquesta jje acies fagi mb dw
hola wapa que tal la vida? saves todavia espero tu comentario, hay que ver que despistada esre. en estoas momentos me estoy haciendo msn pero tudavia no he acabado.
P.D. a mi nunca me contaste esto de este poema.
P.D.2 TTM wapa que te vaya too mu ben un beso
Carla
Carla, es que s'ha de ser administrador del teu bloc per poder deixar un comentari. Si k m'he enracrodat!!
ptnts
Alba Gil
Què significat té aquesta poesia?
Publica un comentari a l'entrada