És Nadal...

Els carres estan exageradament plens de gent i hi ha llums de colors. Per què? Perquè la gent està comprant. La causa de tantes compres és que estem en festes nadalenques. És l'època en la qual es fan regals, es reuneixen les famílies, es mengen dolços en quantitats desorbitades, es cuina per a un munt de gent i els nens s'il·lusionen amb les joguines que els porten els reis, el Pare Noel o que els caga el Tió. Tot molt bonic. Però, de debò calen totes aquestes coses simplement perquè és Nadal?
Ens podem reunir amb la família i menjar fins a afartar-nos cada dia (bé, menjar tant millor que no ho fem gaire...) i ens podem fer regals quan ens surti realment del cor i no quan és obligat com al Nadal.

Penso que el Nadal s'ha convertit en una època festiva marcada pel consumisme i la falsedat de reunir-se amb família amb la que potser no tens relació durant l'any o no t'hi avens. La resta de l'any es fa com si no existissin els parents que al Nadal ens estimem. (De tota manera cal dir que també hi ha famílies que realment s'estimen durant tot l'any)

Per a mi la il·lusió dels nens de creure en l'existència d'éssers màgics que els porten regals si es porten bé és una bona tradició. Però hi ha un aspecte que no veig positiu: hi ha massa d'aquests éssers màgics. La causa d'això és la quantitat de tradicions estrangeres que hem adquirit al nostre país per culpa de la globalització. En principi, a Catalunya només hi ha regals per als nens quan es fa cagar el Tió. Però més endavant s'ha introduït la tradició americana del Pare Noel i l'arbre guarnit. I també els tres reis que, amb l'excusa que van portar tres regals al nen Jesús, en porten molts més als infants d'ara.

Tot això fa que els nens només s'estimin els Nadal pels regals. Acostumats a això, de grans seran els típics que estan als carrers atapeits de gent fent les grans compres de Nadal sense pensar com serien unes veritables festes, unes festes sense tant de consumisme.

En realitat el Nadal, en els seus orígens, era una festa purament religiosa on la gent celebrava el naixement de Jesús i anava a missa. Malhauradament ara s'ha convertit en tot l'explicat anteriorment. (Amb això no vull dir que m'agradi la festa religiosa)

Per mi el Nadal no és ni consumisme ni religió. És una época festiva on es guarneixen les cases i els carrers simplement per fer bonic i es fan una sèrie de "jocs", que no tenen perquè ser fer un munt de regals, per il·lusionar la mainada.

En resum, només trobo sentit al Nadal pel fet que hi ha vacances i els carrers estan guarnits.





P.D: A més cada vegada el consumisme comença abans. 15 de novembre=Ja és Nadal, vinga, tots a comprar! No pot ser...

P.D2: Que quedi clar que només parlo de la situació a les societats més aviat riques.